Kentucky:

Bar de copes i hores mortes, de pacients promeses i morts de gana de la cultura catalana. Panxa a panxa: músics, putes, moros, realitzadors i poetastres. Un idílic cau de merda des d'on planejar el pròxim moviment emboirat per la complicitat d’una espontània i estreta col·laboració; una mentida preciosa. Situat entre el barri xino i el barri xino, just on es comencen a perdre papers, el Kentucky va conservar intacta la decoració de putiferi de mariners americans del port de la Barcelona dels seixanta fins fa pocs anys. Neons fucsies i fotos de portaavions, barra d’escai color borgonya i una autèntica jukebox de calderilla com a únic equipament musical. Val a dir que la meitat dels ara milionaris Dj’s de l’ara Raval s’ha deixat els cuartos practicant amb la mecànica colorista d’aquella màquina de parsimònia musical. Barucho de lavabo franc i mirada sostinguda, estret de mides i ampli espectre sociològic, de taules brutes de confessions virginals d’una generació que s’hi va deixar la pell.