Contracampaña

Hace unos días que se pueden ver en esta nuestra ciudad unos carteles muy curiosos, auspiciados por el Ajuntament de Barcelona.

Aquí está mi aportación a la campaña.




Deborah Fernández

SIS ARRÍTMIES MÀGIQUES SOBRE VALLCARCA, SEGUIDES D’UN ORACLE PROFÈTIC SOBRE EL FINAL DEL BALL

a la llagosta del Passeig de Sant Joan

-Enllestida la Creació, havent Yahvé donat per acabada l’última de les torretes que s’enfila per la Creuta del Coll, es retirà dalt del Mont Pelat per contemplar la seva obra. Satisfet per aquell bé de déu de bonys, de pujades empinades, de baixades endiablades, dels carrers estrets, de l’ombra de sota el pont i de la parada de metro al costat del quiosc, arreplegà tots els retalls que li sobràven, i en feu una boleta. Fou la primera croqueta.

-Conten que si es compten el números dels autobusos que passen per sobre el pont en un dia de pluja i després això es multiplica per dos, es remena amb una palleta i se li resten 7per3menys9, en resulta la xifra
0035891-T
el número de la bústia,
de la plaça de Monts.

- Passar corrents, veure ballar el nens, robar llambordes, esbufegar desfet, o esperar la diligència que pararà a la fonda...això són coses que es fan a la cantonada del carrer de la Farigola amb Camil, que fou un sant.

-Si travesseu de punta a punta el carrer d’Espíria aguantant la respiració, i és un dijous, podreu veure a Juan Eduardo Cirlot muntat sobre un mula, enfilant la baixada de Briz. Saludeu-lo en do menor.

-Més poderosa que una legió d’estornells assedegats, Laralarita Dingdong, patrona dels que no es veu, va viure un temps a prop de la parada de metro que porta al centre
–el de la terra-.


-Les escales que conecten el darrer tros de Mare de Déu del Coll amb la part més salvatge del carrer Farigola no porten nom, però de sempre han estat transitades pels traginers, els traficants de cola d’impacte i els gossos traidors. També hi va passar de retirada, l’exèrcit carlí. No es pot estar, alhora, a dalt i a baix.


.....quan s’acabi el ball, aplanaran la vall....

Plegaran els musics després de tota una nit tocant,
la gent, ja ballada, i tocats per la guspira de la primera llum del sol,
es retiraran per parelles
i quan es despullin per ficar-se al llit
descubriran amb un somriure d’orella a orella
que sel’s inunden els llençols
amb comfeti.

Quin bé de déu de festa! quina alegria de
celebrar
el naixement d’una tomaquera
a l’esquerda d’una aigüera,
commemorar el desgast dels graons,
que el mar ens queda molt lluny,
per allà al darrera,
que per les nostres venes
hi corre la ginesta
i els aromes de les herbes
del camí de romeria
que porta a la font del Coll.

I en aquestes, quan tothom dormi exhaust,
sortiran de les tenebres
els esbirros de Nuñez Quinavarro,
milers de tropes de formigons armats
fins a les celles
de males intencions
per a erigir un altar al déu Totxana,
el Telòs
Colossal
Capdetrons.


Roger Atrofe. Los Nueve fresquísimos de España.

MARE MEVA DE MONTSERRAT!

Els catalans som de raça noruega, la nostra música es folk-r'n'b-flamenc, de grans portem txapela, les Rambles són a Montjuïc, i fem finestrals per seduïr les noies. "We are in Spain!"

Això és el que ha aconseguit l'Ajuntament, malgrat les polítiques de la Generalitat.

Havia de ser una teutona qui ordenés alfabèticament el cel de Barcelona. Lisa Rienermann es mereix un cóctel-party a la Capella del Àngels o una adelanto de la Institució de les Lletres Catalanes.

CAP-PER-VALL

El Vandalisme com una de les velles arts. Passeig Joan de Borbó. Protesta irresistible davant l'expulsió del 20% del veïnat de la Barceloneta per part de l'Ajuntament de Barna d'Aro.

BALADA DE FRA RUPERT

de Josep Maria de Sagarra

Fra Rupert, de les dames predilecte,
menoret d'aparell extraordinari,
puja a la trona amb el ninot erecte
i com aquell que va a passar el rosari,
sense gota ni mica de respecte
als vots del venerable escapulari,
mostrant, impúdic, el que té entre cames
excita la lascívia de les dames.
I amb veu entre baríton i tenor
canta Rupert, l'impúdic fra menor:

Gustós, senyores, m'avinc
a explicar-vos com els tinc.

Els tinc grossos i rodons
com els Pares Felipons.

I els tinc nets i sense tites
com els Padres Jesuïtes.

Els tinc frescos i bonics
com els Pares Dominics.

Cadascun em pesa un quilo
com els del Pare Camilo.

Se'ls podria portar amb palmes
com aquells del Mestre Balmes.

No els tinc tous ni tampoc nanos,
com els tenen els Hermanos.

Ni plens d'innoble mengia
com els del Cor de Maria.

Ni tenen les bosses tristes
com els dels Germans Maristes.

I no em ballen nit i dia
com els de l'Escola Pia.

No són els grans de rosaris
que pengen als Trinitaris.

Ni fan aquell tuf de be
dels frares de la Mercè.

Cap paparra se m'hi arrapa
com als monjos de la Trapa.

Ni massa tocatardans
com són els dels Salesians.

Ni peluts ni escadussers
com els d'altres missioners.

Ni amb el gàl.lic i els veneris
d'altres dignes presbiteris.

Ni ridículs ni pudents
com ho són en tants convents.

Ni aprimats per els mals vicis
com els tenen els novicis.

Ni tronats i plens de grans
com els pobres postulants.

Ni amb els senyals alarmistes
dels ous dels seminaristes.

Ni amb un tip i altre dejú
com els frares de Sant Bru.

Se'm poden contrapuntar
amb tots els sants de l'Altar.

No se'm poden tornar enrera
com li passava a Sant Pere.

I tenen un toc tan suau
com els collons de Santa Pau.

Són peces que fan lluir
com els de Sant Agustí.

I poden omplir un cabàs
com els ous de Sant Tomàs.

I encara sobrar-ne un tros
com passava amb Sant Ambròs.

Tenen aquell tuf honrat
dels collons de Sant Bernat.

No m'arriben fins al cul
com a Vicenç de Paül.

No m'escalden la titola
com a Ignasi de Loyola.

No em freguen la pastanaga
com a Sant Lluís Gonçaga.

Hi ha més tall i més tiberi
que en els de Sant Felip Neri.

No hi ha al món un tal encert
com els ous de Fra Rupert.

La que els tocqui amb vehemència,
cinc-cents dies d'indulgència.
La que en copsi la grandària,
fins indulgència plenària.
I el cul que no els és rebel
anirà del llit al cel.

No té l'Església Romana
cosa més noble i més sana,
ni té l'Orde Caputxina
peça més pulcra i més fina,
disposada a tot servei
Ad Majorem Gloria Dei.

(Fra Rupert era un caputxí que va aconseguir gran influència entre la burgesia dominant a Barcelona. El va recitar en públic el dijous 19 de desembre del 1935 després d'una conferència de Federico Garcí Lorca. "Sagarra recità la balada, entre les riallades homèriques i la satisfacció total dels assistents. L'èxit fou tan unànime i tan fort, que Margarida Xirgu decidí enfilar.se damunt una cadira i recitar-lo novament, aquesta volta imprimint-li el dramatisme digne d'una tragèdia grega. Lorca, emocionat, va sentenciar: "Que grande eres, Margarita! Con un actriz como tú y un poeta como Sagarra, la lengua catalana no morirá nunca".)

Per llegir més poemes de Sagarra visiteu aquesta web

ELECCIONS MUNICIPALS 2007

INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS


El vídeo (1) comença com si fos un capítol d'una sitcom de l'estil "Plats Bruts": acció casual, montatge ràpid, música pop. Quan es parla del canvi climàtic, apareix una imatge molt curta d'un peixet en una peixera; és una al.lusió velada sobre una protecció animal eficaç? O potser una al.lusió als animals en captivitat com un dels fets responsables del canvi climàtic? Ens ha de donar llàstima el peixet, o sentir-nos identificats amb ells perquè tenen una peixera? Tanmateix, el peix no es mou. Quan Joan Saura diu "Fa cinc anys ens deien que érem petits i utópics", el veiem parlant per telèfon: És clar, ara els truquen, o tenen a qui trucar, abans no, i per això ara ja no son utòpics, sino realistes. En Jordi Miralles apareix sota la mirada vigilant de la Imma Mayol, que el mira desde un póster, és a dir, desde la seva posició d'autoritat com a candidata. El final és el millor: apareixen davant del seu coffee shop col.locant-se per la foto, però desenfocats (una idea de realitzador gafipasti, pero absolutament desafortunada tractant-se d'Iniciativa-Verds, un partit que sempre ha tingut una presència i una opinió ambigua, borrosa). Només una manca absoluta de criteri podia acceptar una presa tan ridícula com la següent: Imma Mayol no vol equivocar-se i va d'una banda a l'altre com Manuel Fraga per col.locar-se enmig i al capdavant del quartet. La cosa només podia acabar amb una frase impossible com "Fes el que vols fer", una frase híbrida entre "Fes el que vulguis" i "Fes el que hagis de fer" (les dues contraproduents), i "Tu pots marcar la diferència". Una manera divertida de dir: "sempre serem l'ombra del PSC fins que et vingui en gana votar-nos".

Deixant de banda la polémica per les declaracions de la Mayol, el lema "Ecologistes i d'esquerres per sistema" seria pervers si Iniciativa fos un partit seriós, perquè les causes no es defenen sistemàticament.

PSC


Bé, aquest anunci d'en Jordi Hereu és potser un dels més grans insults que un alcalde pot regalar a la ciutadania. El pitjor és que és innegable que porta el segell de la Barcelona que ells han aconseguit. Per cert, aquesta imatge de "sostenible" s'assembla a la verificació anti-spam de google. El dibuixant ha canviat el símbol d'accessibilitat per una bici!

CIU


Un altre cop, el vídeo d'aquesta plataforma convergent que es diu "Imagina Barcelona" (no, més no... prou ja d'imaginar la ciutat, deixa'ns viure en ella!), és una còpia de un disseny ja conegut: en aquest cas es tracta d'aquelles animacions del programa "Cuina X Solters" que presentaba l'Ismael Prados. Això de convertir la política en un capítol de Las supernenas és tan sols un exemple més de la falta de criteri dels asessors de marketing dels partits, que no se n'adonen de que els creatius s'han rigut d'ells a la puta cara. Aquesta historieta tendenciosa i repugnant és indigne d'un país pioner en la nova pedagogia, indigne del país d' El Cavall Fort. Per cert, la gran idea de la campanya de CIU es montar paradetes els diumenges al migdia i regalar globus decorats amb la poma de "Imagina Barcelona" ales famílies que passen. A veure quin pare li nega el globus al seu nen.


PP


El PP ha optat per un vídeo inspirat en els anuncis de NGDirect, ple de paraules buides i missatges volubles. Fa molta gràcia allò de "el Partido Popular trabaja cada día para lograr la España fuerte, próspera y segura que todos queremos": quant més treballin per nosaltres, més gran serà l'abisme entre el poder i la ciutadanía. En efecte, aquest és un anunci publicitari de veritat. El PP es ven com una solució metapolítica. És el liberalisme assumit, cromosomàtic. Davant la hipocresía del altres vídeos, aquest és potser el vídeo més sincer de tota la campanya, perquè no promet absolutament res. En efecte, el que defensa el poder de les empreses, no té res a dir políticament.

El cartell és hilarant. En ell, Alberto Fernández Díaz apareix empetitit i amb cara d'ensurt, demostrant un cop més que els assessors d'imatge i de marketing dels partits, o són idiotes, o són una lògia d'anarquistes que aspiren reventar el sistema desde dins. El cartell també demostra que el rostre és el mirall de l'ànima.

ERC


El metge: "Als que som d'esquerres també ens agrada estar tranquils, al carrer i a dins de casa". ¿Es refereix a la inseguretat? Ah, ¿es que hi ha gent d'esquerres que els agrada que els robin la cartera? ¿Què vol dir amb "també"? ¿Com a la gent de dretes? Pregunta inevitable: ¿Per aquesta gent, què vol dir ser d'esquerres?

Trio: "No oblidem que som els polítics els que estem al servei de la gent i no la gent al servei dels polítics. Utilitza'ns". Això és com dir que els èssers humans tenim molta sort de que al planeta terra hi hagi oxigen perquè si no, no podríem respirar.

Portabella: "Si vols una Barcelona catalana i universal". Ah, ¿que no ho és?

"Si vols una Barcelona més pensada per a tu". Ah, ¿que no ho era?

CONCLUSIÓ: les bajanades clàssiques dels defensors d'un sistema jeràrquic.

(1). A Quimi Portet no li agrada la paraula vídeo, diu que prefereix dir filmets, és a dir, que prefereix l'anglès al llatí.

Nota: Demano perdó per l'ortografia.

Lucas Quejido.