ELECCIONS MUNICIPALS 2007

INICIATIVA PER CATALUNYA-VERDS


El vídeo (1) comença com si fos un capítol d'una sitcom de l'estil "Plats Bruts": acció casual, montatge ràpid, música pop. Quan es parla del canvi climàtic, apareix una imatge molt curta d'un peixet en una peixera; és una al.lusió velada sobre una protecció animal eficaç? O potser una al.lusió als animals en captivitat com un dels fets responsables del canvi climàtic? Ens ha de donar llàstima el peixet, o sentir-nos identificats amb ells perquè tenen una peixera? Tanmateix, el peix no es mou. Quan Joan Saura diu "Fa cinc anys ens deien que érem petits i utópics", el veiem parlant per telèfon: És clar, ara els truquen, o tenen a qui trucar, abans no, i per això ara ja no son utòpics, sino realistes. En Jordi Miralles apareix sota la mirada vigilant de la Imma Mayol, que el mira desde un póster, és a dir, desde la seva posició d'autoritat com a candidata. El final és el millor: apareixen davant del seu coffee shop col.locant-se per la foto, però desenfocats (una idea de realitzador gafipasti, pero absolutament desafortunada tractant-se d'Iniciativa-Verds, un partit que sempre ha tingut una presència i una opinió ambigua, borrosa). Només una manca absoluta de criteri podia acceptar una presa tan ridícula com la següent: Imma Mayol no vol equivocar-se i va d'una banda a l'altre com Manuel Fraga per col.locar-se enmig i al capdavant del quartet. La cosa només podia acabar amb una frase impossible com "Fes el que vols fer", una frase híbrida entre "Fes el que vulguis" i "Fes el que hagis de fer" (les dues contraproduents), i "Tu pots marcar la diferència". Una manera divertida de dir: "sempre serem l'ombra del PSC fins que et vingui en gana votar-nos".

Deixant de banda la polémica per les declaracions de la Mayol, el lema "Ecologistes i d'esquerres per sistema" seria pervers si Iniciativa fos un partit seriós, perquè les causes no es defenen sistemàticament.

PSC


Bé, aquest anunci d'en Jordi Hereu és potser un dels més grans insults que un alcalde pot regalar a la ciutadania. El pitjor és que és innegable que porta el segell de la Barcelona que ells han aconseguit. Per cert, aquesta imatge de "sostenible" s'assembla a la verificació anti-spam de google. El dibuixant ha canviat el símbol d'accessibilitat per una bici!

CIU


Un altre cop, el vídeo d'aquesta plataforma convergent que es diu "Imagina Barcelona" (no, més no... prou ja d'imaginar la ciutat, deixa'ns viure en ella!), és una còpia de un disseny ja conegut: en aquest cas es tracta d'aquelles animacions del programa "Cuina X Solters" que presentaba l'Ismael Prados. Això de convertir la política en un capítol de Las supernenas és tan sols un exemple més de la falta de criteri dels asessors de marketing dels partits, que no se n'adonen de que els creatius s'han rigut d'ells a la puta cara. Aquesta historieta tendenciosa i repugnant és indigne d'un país pioner en la nova pedagogia, indigne del país d' El Cavall Fort. Per cert, la gran idea de la campanya de CIU es montar paradetes els diumenges al migdia i regalar globus decorats amb la poma de "Imagina Barcelona" ales famílies que passen. A veure quin pare li nega el globus al seu nen.


PP


El PP ha optat per un vídeo inspirat en els anuncis de NGDirect, ple de paraules buides i missatges volubles. Fa molta gràcia allò de "el Partido Popular trabaja cada día para lograr la España fuerte, próspera y segura que todos queremos": quant més treballin per nosaltres, més gran serà l'abisme entre el poder i la ciutadanía. En efecte, aquest és un anunci publicitari de veritat. El PP es ven com una solució metapolítica. És el liberalisme assumit, cromosomàtic. Davant la hipocresía del altres vídeos, aquest és potser el vídeo més sincer de tota la campanya, perquè no promet absolutament res. En efecte, el que defensa el poder de les empreses, no té res a dir políticament.

El cartell és hilarant. En ell, Alberto Fernández Díaz apareix empetitit i amb cara d'ensurt, demostrant un cop més que els assessors d'imatge i de marketing dels partits, o són idiotes, o són una lògia d'anarquistes que aspiren reventar el sistema desde dins. El cartell també demostra que el rostre és el mirall de l'ànima.

ERC


El metge: "Als que som d'esquerres també ens agrada estar tranquils, al carrer i a dins de casa". ¿Es refereix a la inseguretat? Ah, ¿es que hi ha gent d'esquerres que els agrada que els robin la cartera? ¿Què vol dir amb "també"? ¿Com a la gent de dretes? Pregunta inevitable: ¿Per aquesta gent, què vol dir ser d'esquerres?

Trio: "No oblidem que som els polítics els que estem al servei de la gent i no la gent al servei dels polítics. Utilitza'ns". Això és com dir que els èssers humans tenim molta sort de que al planeta terra hi hagi oxigen perquè si no, no podríem respirar.

Portabella: "Si vols una Barcelona catalana i universal". Ah, ¿que no ho és?

"Si vols una Barcelona més pensada per a tu". Ah, ¿que no ho era?

CONCLUSIÓ: les bajanades clàssiques dels defensors d'un sistema jeràrquic.

(1). A Quimi Portet no li agrada la paraula vídeo, diu que prefereix dir filmets, és a dir, que prefereix l'anglès al llatí.

Nota: Demano perdó per l'ortografia.

Lucas Quejido.