CASA DE L’ARDIACA
La casa que mira cap a la catedral y que coneixem amb aquest nom per haver sigut construïda per l’ardiaca Lluís Desplà a finals del segle XV, guarda una anècdota de sàtira típicament catalana relacionada amb la bústia que decora la façana. Al any 1870, després d’haver sigut restaurada durant l’època que acollí la seu del Palau de Justícia, el Col.legi d’Advocats de Barcelona la va comprar y encarregà una obra d’adaptació a l’arquitecte Domènec i Montaner, a qui també li demanaren dissenyar una bústia. L’arquitecte aprofità la ocasió per dir la seva, i li encarregà a l’escultor Alfons Jujol una bústia de pedra amb unes orenetes y una tortuga. Quan va arribar el degà del Col.legi d’Advocats i va veure l’intrigant relleu li va demanar una explicació a l’arquitecte, y aquest respongué:
- És un símbol de la Justícia. Té ales com les orenetes per volar ben alt, però els seus procediments administratius són tant lents com el pas d’una tortuga.
El degà aixecà la cella.
-Amic Domènec, no podria haver posat un altre símbol?
-Sí, podríem haver posat una cartela on hagués escrit amb lletres antigues un refrany popular de l’Edat Mitjana. També quedaria molt bonic.
-Y quin seria aquest refrany tan antic?
-Doncs un que li escau a la perfecció.

Advocats i procuradors
a l’infern de dos en dos.

-Amic Domènec, em sembla molt millor la oreneta i la tortuga; deixem-ho així.


(Font: Curiosidades y Leyendas de Barcelona. José María de Mena. Plaza & Janés.1990. La traducció es meva, què li farem)

Lucas Quejido.